Dijous, 29 de Juny de 2017
Paüls
Baix Ebre
Terres de l'Ebre
 
 
L'Ajuntament
Alcaldia
SUBVENCIONS DIPUTACIÓ DE TARRAGONA 2015"
Seu electrònica
Grups municipals
Informació al contribuent
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
SUBVENCIONS DIPUTACIÓ DE TARRAGONA 2014
Informació de plens
ANUNCIS
Contacte
SUBVENCIONS DIPUTACIÓ DE TARRAGONA 2016
INSTÀNCIA GENÈRICA
 
Informació general
 
Agenda
Festes de Nadal i Cap d'any
Festes Locals
Festes de Sant Antoni
Mercat setmanal
Festa de la Cirera
Cursa de Muntanya de Paüls "TRENCACIMS"
Santa Cecília
Festes Majors
 
Conèixer
La Jota de Paüls
Història
Allotjaments
Llocs d'interés
Plànol urbà
La Banda Municipal de Música de Paüls
 
Revista Local "EL XIPRER"
 

Administració On-Line
e-BOP
e-TRAM
Perfil del Contractant
Aprofitament de caça 2014
 
Serveis
Ajuntament en línia
Cerca al web
Llibre visites
 

 
Conèixer

  Història
SITUACIÓ GEOGRÀFICA

- El poble de Paüls es troba a l'extrem nord -occidental del Baix Ebre, entre les estribacions dels Ports de Tortosa / Beseit, a la capçalera del barranc de les Fonts, afluent de l'Ebre. S'esglaona al vessant del turó del castell, situat entre aquest barranc i el de la Fonteta, amb el punt més alt a 405 metres d'alçada, al centre d'un amfiteatre de muntanyes que superen, en alguns casos, els 1000 metres. La seva latitud és de 40º 56' N i la seva longitud de 0º 24' E.

- Les cases del poble són construïdes sobre un pendent molt fort, cosa que fa que sovint comuniquin amb carrers situats al nivell de dos pisos diferents, constituint un conjunt harmònic i fortíssimament inclinat. Al cim del turó hi ha les restes malmeses del castell, fins a les què arriben les cases. Aparentment, del castell tan sols en queda part de la muralla perimetral i un edifici, l'església dedicada a la Nativitat de Santa Maria.

- La situació del castell de Paüls és molt estratègica, atès que domina àmpliament el poble i el seu terme, i és a prop de l'estretament de la vall de l'Ebre que es produeix a Xerta. Els deu quilòmetres que el separen d'aquesta població són suficients per deixar-lo al marge d'exèrcits que seguissin el riu, sense deixar de controlar-ne els moviments. D'altra banda, la seva posició li permet també el control dels camins cap a la Terra Alta.

- El terme té una extensió de 43,83 km2 i se'n cultiva poc més d'un 20%, mentre que la resta és garriga (1956 ha), pasturatges (866 ha) i bosc (306 ha). A la garriga hi domina la coscolla, amb espígol, timó i botja, mentre que el bosc és de pins, aurons, roures, teixos, aladerns i arboçar. A les parts altes del terme es troben clapes de pi negre i de boix, i al fons dels barrancs hi ha xops, freixes, esbarzers i jonqueres. Els boscos són importants per la quantitat de bolets i herbes medicinals que s'hi troben, així com per l'explotació de l'auró, la fusta del qual arribà a ser exportada a Venècia. Al segle passat era abundant la cacera i la pesca.

- Actualment hi ha 1142 ha conreades, de les quals 708 es dediquen des de temps immemorials a l'olivera, i la resta es reparteixen entre ametllers, vinya, garrofers, cereals i regadiu d'hortalisses.

- La ramaderia de cabres i ovelles ha minvat molt i el 1988 tan sols en quedaven vuit ramats, mentre que s'havien construït diverses granges de pollastres, i una de porcs. Hi ha pedreres de calç i de guix, i una mina de plom que fou abandonada després del 1843. La indústria casolana tradicional era la de confecció de cabassos, que ha estat substituïda per la de jerseis.

- La població del municipi, el 1981, era de 731 habitants, dos-cents menys que al 1960 i gairebé la meitat que al 1900. Actualment compta amb un cens de 632 habitants


CONTEXT HISTÒRIC
-La història de Paüls encara està per fer. Els orígens d'aquest poble són incerts. Els filòlegs Montoliu i Alcover Moll afirmen que el topònim prové de la paraula llatina paludes (estanys, llacunes), per la qual cosa és possible afirmar un origen anterior a la conquesta àrab. Emili Morera esmenta una troballa de monedes visigòtiques i atribueix a aquest període la fundació del poble.

-Els documents conservats sobre Paüls i el seu castell són nombrosos, tant a l'Arxiu Municipal de Tortosa com a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Malauradament, no em pogut consultar-los directament i ens hem limitat a buidar les fitxes que hi fan referència a ambdós arxius. En canvi, manca documentació sobre l'església i la parròquia, fins al punt que la carpeta corresponent de l'Arxiu diocesà és buida. Tan sols podem referir-nos a la petita monografia sobre la parròquia escrita per mossèn Antoni Bordàs.

-Enric Bayerri afirma que poc després de la conquesta catalana de Tortosa, l'any 1148, el comte Ramon Berenguer IV donà el lloc de Paüls a Roger Despuig, però no afirma la font d'on va treure aquesta informació, que sembla dubtosa. El 26 de juliol del 1168, el rei Alfons I, el senescal Guillem Ramon de Montcada, Ramon de Montcada i Pere de Subirats estengueren una carta de donació del castell de Paüls, els seus termes i pertinences, a favor de Guerau de Riu, Pere de Santmartí i Ramon de Queralt, per tal que poblessin el lloc segons els furs de Saragossa. Pere de Subirats retenia una parellada de terra i la tercera part dels drets del castell.

- El 1205, Pere el Catòlic traspassà la senyoria que hi tenia a Drogo de Verdeyo, excepte la fidelitat a la seva persona i els drets reconeguts a Tortosa en la carta de poblament. El 1211, Drogo rebé del bisbe de Tortosa el terç dels delmes del terme de Paüls, però a partir del 1228 és manifesta la senyoria sobre el poble de la família Despuig. Aquests Despuig van atorgar una carta de poblament que fou confirmada per Joan Despuig el 1293. Els Despuig hi van continuar vinculats com a barons fins al segle XVII.

- La documentació corresponent a les darreries del segle XIII i al segle XIV és particularment abundant, atès que s'hi produeixen constants conflictes de competències i de jurisdiccions entre el senyor de Paüls i la ciutat de Tortosa. El 1290, el senyor de Paüls impedeix als paers i al veguer de Tortosa la persecució d'uns lladres que havien entrat al terme. Davant les protestes, sembla que el senyor de Paüls lliurà els lladres, però s'interposà un plet sobre el terme i la jurisdicció que fou resolt per una sentència de Jaume II el 1303. El 1305 es divideix el bosc de Paüls en tres parts per a Tortosa i una per a Paüls. A l'agost del 1321 la ciutat de Tortosa protestarà al senyor de Paüls sobre uns homes presos. Al mes següent, els paers demanen comparèixer davant el rei perquè Bernat Despuig, senyor de Paüls, els acusa de haver obert un procés contra Domingo Piquer, que havia desflorat a dues noies de Paüls forçant les seves cases. El 1338 es féu una altra protestació entre Tortosa i Paüls sobre jurisdicció i el 1366 s'aconseguí la delimitació dels termes amb Alfara de Carles.

- L'origen de la parròquia de Paüls s'ha de remuntar a la conquesta, si bé no en tenim documentació directa. Això no obstant, sabem que l'11 de setembre de 1321 se'n segregà la parròquia de Xerta, a instància de Bernat Despuig, senyor del castell de Paüls.

- El 1367 Tortosa fa obres d'ampliació de la muralla i exigeix l'ajut dels pobles del seu territori, cosa que motivarà una sentència arbitral sobre la participació dels homes de Paüls. El 1372, una altra sentència arbitral delimità el terme de Tortosa amb Paüls i d'altres pobles.

- El 1383, Pere el Cerimoniós vengué el domini directe i altres drets de Carles i de Paüls a un mercader de Saragossa, Joan Sancho, per 12.100 sous.

- Els fogatges més antics registren, des del 1380, entre 33 i 34 focs. El 1718 tenia 227 habitants i el 1830, 497. El 1834, durant la primera guerra carlina, un escamot de 300 carlins es féu fort al castell, que fou conquerit pel coronel liberal Santa Cruz. Probablement en aquest moment fou destruïda la major part de l'edifici. El 1836 el poble fou saquejat i incendiat pels liberals i es van perdre els arxius.

- Després d'aquest episodi la població seguí un ritme ascendent fins al tombant de segle, quan assolí els 1241 habitants i van arribar a funcionar catorze almàsseres, un molí de farina i una fàbrica de maons.

- Des del 1920 el poble viu un greu declivi econòmic i demogràfic. A la darrera guerra civil el poble quedà a la línia de front durant la batalla de l'Ebre, i foren cremats els altars de l'església parroquial, que encara era la del castell.


ALTRES DADES D’INTERÈS
- Destacar les cireres que és un producte de gran qualitat gràcies al clima del poble i gaudeix de fama arreu dels mercats dels voltants; l’últim cap de setmana de maig tenim una cita amb la  Festa de  la Cirera on es pot gaudir de l’ambient del poble i com no, degustar la millor fruita i els productes derivats d’aquesta com la coca de cireres, licors de cirera..., així com altres dolços típics del nostre poble com són les “casquetes”, denominades així a altres pobles de la Terra Alta i “pastissets” a les poblacions del Baix Ebre.

- A destacar també l’àrea recreativa de Sant Roc: lloc de gran interès natural i paisatgístic, amb pins, carrasques, xiprers, àlbers, aurons…centenaris, d'extraordinàries dimensions, sense paral·lel al seus voltants, que regalen a l'indret una ombra envejable, on la mà de l'home ha sabut conjugar una harmonia idíl·lica amb la natura. Els treballs de pedra seca en la construcció de marges que formen uns petits carrers són una mostra privilegiada de l'arquitectura tradicional del nostre país. Dins uns espais familiars anomenats "corros", formats per una taula de pedra, envoltats per unes altres pedres més petites que fan de cadires. Aquests "corros" corresponen un a cada família del poble, que en gaudeix l'exclusivitat el dia 16 d'agost, que se celebra la festa de Sant Roc en el recinte del bosc. Una font, amb setze brolladors, complementa el paisatge i dóna riquesa a l'indret, on hi podem trobar també l’ermita de Sant Roc; la construcció no té un estil determinat, sinó que representa una combinació d'ells. El portal és de mig punt, format per grans pedres que demostren la riquesa del país en aquest aspecte. L'interior està amb les parets de pedra vista i amb dos grans arcs de semi -ogiva que aguanten la teulada de l'edifici. Un altar de pedra i un retaule de fusta amb les talles dels sants que reben la devoció dels paulsencs i paulsenques: Sant Roc, Sant Sebastià i Sant Fabià. Un cor, reconstruït recentment de fusta, completa l'indret


FESTES I PROJECCIÓ TURÍSTICA
- Cada vegada és més important el turisme, estem lluitant per aconseguir que Paüls es converteixi en una visita imprescindible gràcies a la bellesa del municipi i a la natura que ens envolta. Tot això ens converteix en un poble privilegiat.

-Cada any es celebra una Cursa de Muntanya, la TRENCACIMS. Aquesta cursa és de les més importants del país per la seva bellesa i duresa.

- El primer cap de setmana de juny, com ja hem comentat abans, celebrem la FESTA DE LA CIRERA, que vol ser l’aparador d’aquest producte, la cirera de Paüls, molt apreciat i valorat sobretot als pobles del voltant. A part de l’exposició i venda d’aquest producte en les seves diverses varietats, podem trobar exposicions d’altres productes típics i artesanals, miniatures… i xerrades referents, sobretot, al conreu i les varietats del producte.

- A mitjans d’agost celebrem la nostra Festa Major, típica festa major de poble amb molta activitat al carrer, ball a la plaça Major i correbous pels carrers.
També és molt important la Festa de Sant Antoni, a mitjans de gener, amb benedicció d’animals i recuperació de la tradicional matança del porc. Es fa una menjada a Sant Roc i festa tot el cap de setmana.

- Cap al 1910, un grup de veïns , interessats a crear una banda de música , van acordar amb Isidre Alcón, en aquell moment veí del Pinell de Brai, muntar un bar per fer-hi música en  viu a Paüls. Allí va nàixer el 1911, La Lira Paulsense, formada per disset músics, dirigits per Isidre Alcón. Des de llavors la tradició ha tingut  la seva continuïtat fins als nostres dies. Als anys vint se la coneixia també com la Lira. Es pot dir que gairebé tot el poble forma o ha format part de la Banda de Paüls, la música va molt lligada al nostre municipi, hi ha una orquestra, una xaranga, una coral, un grup de tambors, una escola de música i la banda.